| Accentuació de les paraules agudes. Accentuem les paraules agudes, o sigui les que tenen la vocal tònica a l'última síl·laba, quan s'acaben en una d'aquestes dotze terminacions: | a català
e també
o això
i* matí
u* ningú
*quan no formen part d'un diftong: avui, remei | as cabàs
es progrés
os gustós
is* pastís
us* autobús
* quan no formen part d'un diftong: festius | enencén
inBerlín | | Accentuació de les paraules planes. Accentuem les paraules planes, o sigui les que tenen la vocal tònica a la penúltima síl·laba, sempre que no acabin en cap d'aquestes dotze terminacions: | a casa
e pare
o carro
i borni
ucontigu | as atlas
es pares
is simis
osboscos
us focus | enexamen
in cantin | | Accentuació de les paraules esdrúixoles. Accentuem sempre les paraules esdrúixoles, o sigui que tenen la vocal tònica a l'avantpenúltima síl·laba: càrrega, farmàcia. No totes les vocals s'accentuen de la mateixa manera. N'hi ha que,com que són obertes, sempre
duen accent greu (`), com la a (ràpid); d'altres que, com que són tancades, sempre en duen d'agut
(´), com la i i la u (camí, túnel); i d'altres que en poden dur de greu o d'agut, com la e i la o, segons
que siguin obertes o tancades: dèbil, després; allò, camió. |
L'ACCENT DIACRÍTIC
| S'anomenen accents diacrítics els accents que distingeixen unes paraules d'unes altres que s'escriuen igual; però que gairebé sempre es pronuncien diferent. | Amb accent | Sense accent | | bé, béns (riquesa; adverbi)
bóta, bótes (recipient)
Cóll (població de la Ribagorça)
cóm, cóms (menjadora dels animals) Déu(divinitat), adéu, semidéu...
dóna, dónes (del verb donar)
és (verb ésser o ser)
féu (va fer); reféu, desféu, contraféu, satisféu...
fóra (del verb ésser)
jóc, jócs (lloc on dorm l'aviram)
mà (part del cos)
més (quantitatiu)
mèu, mèus (crit del gat)
mòlt, mòlta, mòlts, mòltes (verb moldre),remòlta...
món (univers), rodamón
móra, móres (fruit)
Móra (nom de diverses poblacions) nét, néta, néts, nétes, renét, besnét... (parentiu)
ós, óssa, óssos, ósses (animal)
pèl, pèls (vellositat); repèl, contrapèl...
què (interrogatiu i relatiu precedit de preposició)
rés (pregària)
sé (verb saber)
séc sécs (plec del vestit)
sèu, sèus (greix)
sí, sís (afirmació)
sóc (del verb ésser)
sòl, sòls (el terra); subsòl
són (verb ésser)
té (verb tenir)
tòt, tòts (broc gros d'un càntir)
ús (acció d'usar)
véns, vénen (verb venir), revéns, revénen
vés (verb anar)
véu (veié)
vós (tractament) | be, bens (xai; nom de lletra)
bota, botes(calçat; verb botar)
coll (part del cos)
com (conjunció; adverbi)
deu, deus(número; font; verb deure) dona, dones (persona del sexe femení)
es (pronom)
feu (verb fer, present, imperatiu);
feu (domini, senyoria)
fora (adverbi de lloc)
joc, jocs (de jugar)
ma (possessiu)
mes (període de l'any, conjunció, possessiu)
meu, meus(possessiu)
molt, molta, molts, moltes(quantitatiu)
mon (possessiu)
mora, mores(natural del Magrib)
net, neta, nets, netes; renet... (adjectiu)
os, ossos (de l'esquelet)
pel, pels(contracció)
que (relatiu àton)
res (cap cosa)
se (pronom reflexiu)
sec secs (adj.; verb seure)
seu, seus (verb seure; possessiu)
si (conjunció)
soc (soca; esclop...)
sol, sols (astre; adjectiu; verb soler; adverbi, nota musical)
son (el fet o les ganes de dormir; possessiu)
te (infusió; nom de la t; pronom feble)
tot, tots (adjectiu; adverbi)
us (pronom feble)
vens, venen (verb vendre), revens, revenen
ves (verb veure)
veu (humana)
-vos (pronom feble) | |
| Atenció!: En cas de dificultat, convé tenir en compte que: |
a) La E de les desinències verbals del futur, del pretèrit perfet d’indicatiu i de l’imperfet de subjuntiu sempre porta accent tancat:
esperaré, viuré; digué, perdérem, teméreu; volgués, batéssim, féssiu.
b) Els mots aguts solen dur accent obert damunt E (è) i accent tancat damunt O (ó):
vintè, portuguès, comprèn, cafè; carbó, saborós, aviació, reunió, visió.
Excepcions:
– É :
abecé, clixé, consomé, peroné, puré, ximpanzé.
Els compostos de té i ve: manté, obté, reté, convé, revé.
Els compostos de bé i de més: gairebé, també; només, endemés.
accés, excés, procés, succés, congrés, ingrés, progrés, revés, través, adés, després.
Les formes verbals atén, entén, estén, pretén, encén.
amén.
– Ò :
això, açò, allò, però.
Els compostos de so, tro, bo, to, clos, os, gros: ressò, retrò, de debò, semitò, reclòs, renòs, engròs.
arròs, espòs, repòs, terròs.
c) Els mots plans i esdrúixols solen dur accent obert damunt E (è) i O (ò):
dèbil, règim, època, ciència; mòbil, sòlid, història, embòlia.
Excepcions:
É:
créixer, ésser, néixer, prémer, témer.
feréstec, préssec, préstec.
cérvol, déntol, llépol, créixens, església.
érem, éreu.
Ó:
estómac, fórmula, pólvora, tómbola.
fórem, fóreu, fóssim, fóssiu.
córrer.
Publicar un comentario